Jo sí que ho he somiat. Quina sensació de llibertat, de força, de perspectiva sense límits …

No sé si és perquè em sentia així llavors, o tot el contrari, o era algun alliberament simbòlic.

Els somnis són tan vívids perquè són reals per al cervell. Per això de vegades ens podem despertar espantats, plorant o extasiats.

Imagineu el poder del que és pensat-sentit sobre les emocions i sobre el nostre cos. També és així quan estem desperts.

O sigui que a somiar bonic també de dia!